BMJ now on the iPad

12/01/2011 Headline : BMJ now on the iPad

For immediate release: 12 January 2011

BMJ now on the iPad

The BMJ is now available as an iPad application (app), the first general medical journal to launch a version for Apple's tablet computer.

The app is a new product that combines the best of the BMJ in print and online, featuring key content from the weekly print issue along with live feeds of the latest news, blogs, podcasts, and videos from bmj.com.

Other features include easy-to-read one page summaries of research papers, relevant editorials written by experts, a video channel, and a search of all iPad journal content.
The BMJ app is free to download from the iTunes store with a preview sample issue.

A four week subscription costs £9.99 ($15.52/€12.02). This provides you with instant access to the current issue plus the three subsequent issues. You can also buy past issues at the single issue price of £2.99 ($4.65/€3.60).

Dr Fiona Godlee, BMJ Editor in Chief said: "BMJ was the first general medical journal to have a website and, in continuing this trend of innovation, I'm delighted that we are the first general medical journal to launch an iPad edition. We hope it will attract an entirely new audience to the BMJ and we look forward to launching onto the other mobile platforms and e-readers very soon."

Images available on request
Please email ipad@bmj.com if you want to be kept informed.





For more information please contact:
Emma Dickinson
Tel: +44 (0)20 7383 6529
Email: edickinson@bmjgroup.com


 mail : pressoffice@bma.org.uk

http://www.bma.org.uk/mediacentre
http://twitter.com/thebma
http://www.youtube.com/bmatv
http://www.flickr.com/thebma
_______________________________________________________________________

This email and any attachments are confidential and intended solely for the addressee. If you have received this email in error please notify postmaster@bma.org.uk. Email sent or received by the BMA is monitored.

The British Medical Association.
Registered as a company limited by guarantee in England and Wales under registered number 00008848.
Registered office: BMA House, Tavistock Square, London WC1H 9JP
http://www.bma.org.uk
_______________________________________________________________________

El bloc de gencat. Generalitat de Catalunya » L’accés a les xarxes socials i Facebook a la feina

• 10 GENER 2011
• 09:33
• 31

L’accés a les xarxes socials i Facebook a la feina

My formatted laptop © karpidis CC BY 2.0 flickr.com/photos/karpidis/1700249235/in/photostream/

L’actuació a les xarxes socials des del lloc de feina en els departaments de la Generalitat –com a la resta d’organitzacions– està donant lloc a problemes tecnològics de difícil solució. L’ample de banda d’accés a Internet es queda curt principalment per l’acció a Facebook i la reproducció de vídeo en temps real (video streaming). Sovint els responsables han de buscar solucions tècniques per pal·liar els efectes dels mals usos que es fan a fi de no perjudicar les bones pràctiques professionals –i usos personals no abusius– que hi ha en aquests entorns.

En el cas de la Generalitat, aquest fet és especialment rellevant perquè els treballadors estan incorporant les xarxes socials a la seva vida professional, tant per treballar col·laborativament dins l’organització com per relacionar-se amb la ciutadania i altres agents externs.

Cal generalitzar la restricció o afavorir l’accés? Des del bloc de gencat, apuntem quatre ratlles amb l’ànim d’ajudar a trobar-hi solucions enfocant el tema adequadament. Ens ajudeu a elaborar aquest post?

1. Com veieu les següents pautes? En proposeu més?
2. Aporteu usos professionals concrets del Facebook a l’Administració (actuals o de futur)

Ja hi ha serveis que, per ser elaborats, gestionats o prestats, requereixen de l’ús professional de les xarxes socials. Per això, si l’accés a aquests sistemes externs es restringeix o modifica, se’n pot veure ressentit l’impacte i el resultat.

Hi ha una solució òptima? Generalitzar momentàniament la restricció o universalitzar immediatament l’accés? Segurament es tracta de combinar adequadament polítiques d’educació (i sensibilització), d’ús (i seguretat) i restricció (a curt termini fins que no s’aconsegueix més ample de banda) per evitar els usos abusius que tenen lloc. Apuntem quatre possibles pautes d’accés a les xarxes socials des de l’Administració.

Possibles pautes d’accés a les xarxes socials des de l’Administració

Objectiu
• Garantir l’ús adequat i professional de les xarxes socials
• Evitar que l’ús de les xarxes socials tingui un caràcter de privilegi (accés de pocs: àrees de comunicació, comandaments…)
• Fomentar el teletreball i el treball col·laboratiu (accés a ofimàtica i a repositoris en línia, cloud)

Directrius

Conseqüències
• Millora en la transparència i la immediatesa (feedback)
• Reducció de costos i millora productivitat
• Augment de la satisfacció dels treballadors públics i sentiment d’adscripció a la institució

Riscos
• Incrementar bretxa tecnològica entre el ciutadà i l’Administració (que usa les xarxes socials per relacionar-s’hi i l’Administració no està preparada per correspondre-hi)
• Renunciar a un sector important de la ciutadania, no adaptant-se adequadament i a temps al canvi.
• Deixar escapar l’oportunitat de ser capdavanters en governança oberta (oGov).

Mesures

A curt termini (per incidir sobre àmbits amb problemes en curs)

• Ample de banda
- Mesures restrictives: dispositius de filtratge web, dispositius de limitació/denegació d’ample de banda per protocols (per exemple, amb Websense).
• Espai físic (emmagatzematge a la xarxa local)
- Mesures de control: establiment de quotes, analitzador de tipus de fitxers.

A mitjà termini

• Mesures tècniques
- Monitorar i informar els usuaris de l’ús dels accessos als recursos (transparència)
• Informar públicament de l’accés, consum, etc
• Informar dels problemes o limitacions
- Limitar l’ample de banda per grups/protocols (no denegació)

• Mesures educatives
- Comunicar als usuaris de l’ús adequat del mitjà per evitar l’abús (sensibilització i formació).
- Comunicar dels problemes un cop es detectin als propis usuaris per fer-los-en copartícips.
- Determinar i socialitzar les bones practiques (sensibilització i difusió).

La penetración de las redes sociales pasa de un 28,7% en 2009 a un 50% en 2010 en España

La penetración de las redes sociales pasa de un 28,7% en 2009 a un 50% en 2010 en España
Está claro que no son una moda. Las redes sociales han llegado para quedarse y los datos aportados por distintos estudios lo confirman continuamente. Los últimos han sido los ofrecidos por la Fundación Telefónica en su informe La Sociedad de la información en España 2010. Entre las principales conclusiones que se extraen está que las redes sociales están merendando a los tradicionales SMS, e incluso al correo electrónico.
El resultado más llamativo es el crecimiento que han tenido las redes sociales en el último año. Su penetración ha pasado de un 28,7% en 2009 a un 50% en 2010. Aumenta tambíen su uso como forma de comunicación, que pasa de un 2% a un 13%. Estas cifras también están relacionadas con las que ofrece el estudio sobre la penetración de internet en España. El número de líneas de banda ancha fija aumenta en un 8,3%, el número de internautas crece un 7,2%, el número de internautas que acceden a diario a la red aumenta en un 69,2%, aumenta en un 60% el número de datacards y el número de las líneas M2M crece un 18,9% frente al 2,3% de las móviles tradicionales.
Los que también ascienden este año son los portátiles y, sobre todo, los smartphones. La penetración de los ordenadores portátiles crece de un 34,7% en 2009 a un 42,5%, mientras que los nuevos dispositivos como las tabletas consiguen ya una penetración del 0,8%. Pero lo que más destaca es el aumento de los móviles con internet, cuya penetración crece un 90%.
Usos que bajan o se mantienen:
- El negocio de las comunicaciones en sus ramas tradicionales: Desciende en telefonía fija (-8,3%), telefonía móvil (-4,1%) y en SMS (-19,3%).
- El uso de los servicios web más tradicionales: El uso del correo electrónico (de un 91% cae a un 88,6%), los foros (de un 35,3% a un 30,5%), la búsqueda de información general (se mantiene en un 87,2%), organizar un viaje (62% en ambos años), realizar operaciones bancarias (baja de un 42% a un 41%), recibir cursos (de un 31% a un 26%), las personas que tienen un blog (un 8,4% en ambos años) o el acceso a los mundo virtuales (de un 4,5% baja a un 3,8%).
- La penetración de los terminales tradicionales: el ordenador de sobremesa decrece (de un 51,3% a un 50,1%), el teléfono fijo (se mantiene en un 80,3%) y las cadena musical (cae de un 64,2% a un 62,1%).